martes, 13 de junio de 2017

EL PROFESOR/DETACHEMENT


"Queridos amores, mis más preciados hijos, 

Apenas esta mañana parecía que podíamos estar juntos de nuevo a pesar de todo. Ahora, eso no puede ser, pero yo quiero que ustedes conozcan todo lo que yo he llegado a conocer. 
Desafortunadamente, sólo estoy escribiendo simples palabras; el resto, la vida se los tendrá que enseñar, así como a mi me enseñó. Al principio, claro, llorarán amargamente por nosotros, pero no deben llorar por siempre. Ese será nuestro consuelo, y también será el de ustedes. Y eventualmente, sabrán que la vida, vale la pena ser vivida. Consuélense ahora, a pesar de que estamos tan cerca de la muerte, sabiendo que el verdugo no mata nuestra convicción, nuestra convicción lo derrota a él. La vida, también tiene que enseñarles que la bondad no florece en medio de la maldad; que la libertad y todas las cosas que harán que exista una vida llena de satisfacción y que valga la pena vivir, algunas veces pueden costar muy caro. Consuélense entonces, sabiendo que nosotros estamos serenos y con un gran sentido de comprensión, comprensión de que la civilización aún no progresa al punto de entender que no se puede mejorar la vida quitando la vida a otros; y que estamos tranquilos al tener la certeza de que otros cuidarán, por nosotros, de ustedes. Deseamos haber tenido la gran alegría y gratificación de haber vivido nuestras vidas con ustedes.  Su padre, quien está conmigo en estas últimas horas, les manda todo el amor que está en su corazón para sus queridos hijos. Siempre recuerden que somos inocentes y no tenemos nada malo en la consciencia." 
Los abrazamos y besamos con todas nuestra fuerza.

lunes, 6 de marzo de 2017

Rebeldes del Swing

Els Rebels del Swing és una pel·lícula basada en l'Alemanya nazi del s. XX. Un grup de jóvens apassionats del ball i la música swing s'oposen a la política totalitària de Hitler al defendre la llibertat política i d'expressió. Conforme va creixent el nacisme, la vida quotidiana dels "Chicos Swing" es veu amenaçada i reduïda a la clandestinitat. Els protagonistes de la pel·lícula, Robert Siguen com Peter Müller i Christian Bele com Thomas Berger, són dos amics amb la mateixa ideologia antinazisme que freqüenten els locals de música swing. Peter i Thomas es veuen obligats a unir-se a la Joventut Hitleriana però continuen defenent els seus valors. A poc a poc, el sistema acaba manipulant la ment de Thomas i transformant-ho en un nazi; quasi aconseguix fer el mateix amb Peter però este defén fins al final la seua ideologia.


"Vives"

Primavera Valenciana és el nom amb què es coneix una sèrie de protestes iniciades en febrer del 2012 a la Ciutat de València arran de les protestes de l'alumnat de l'Institut Lluís Vives de València contra les retallades en educació de la Generalitat Valenciana i les càrregues policials que se'n derivaren.

El nom "Primavera Valenciana" va sorgir a la xarxa social Twitter. L'etiqueta #primaveravalenciana s'originà el 16 de febrer del 2012, però l'aportació del cantant Pau Alabajos va ser la que disparà el nombre de missatges i repeticions amb l'etiqueta, en referència a les protestes de la Primavera Àrab, fins a convertir-la en tema d'actualitat mundial el 20 de febrer.

Arran de la crisi econòmica i la mala gestió, la Generalitat Valenciana va acumular 62.500 milions d'euros de deutes, cosa que li impedí pagar els serveis bàsics educatius.[3] Alberto Fabra, que substituí Francisco Camps en el càrrec de President de la Generalitat Valenciana, aprovà el 18 de gener del 2012 un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limità la despesa de la Generalitat en educació.

El Consell de la Generalitat Valenciana encara no havia pagat la partida de les despeses de funcionament als centres educatius que havia d'haver satisfet al desembre, i a molts centres la situació s'hi va fer insostenible. Alguns no tenien llum i altres van haver de repartir mantes entre els alumnes per la limitació de calefacció, com va ser el cas de l'IES Vila-roja d'Almassora (Plana Alta). Les prop de 300 escoles infantils privades no van ingressar el xec escolar del que paguen part de la nòmina, cosa que les situava a un pas de l'asfíxia; els conservatoris i escoles de música acumularen una retallada del 54% en ajudes i les universitats sostenien un deute de 800 milions que les ha deixat al "límit" de la seua capacitat d'endeutament el 2012. Segons l'assemblea de directors d'instituts d'educació secundària de la demarcació de València de mitjans de gener, tampoc no es va poder pagar a les famílies les beques de llibres, de transport i de menjador i les substitucions de baixes de professorat no es cobrien suficientment.

La mateixa setmana de l'anunci de les retallades se van succeir manifestacions per tot el País Valencià contra les retallades en educació. Més de 120.000 persones —segons els càlculs tant dels organitzadors, com de la policia— es van manifestar pels carrers de València i Alacant el 21 de gener de 2012 amb la participació d'alumnes, professors, partits polítics de l'oposició (PSPV-PSOE, Compromís i EUPV) i els sindicats. A partir d'aquestes manifestacions es van dur a terme tancades a diversos centres i protestes simbòliques, com la de vestir samarreta negra. Les denúncies contra les retallades en educació i la situació dels centres, es barrejaren amb les crítiques als casos de corrupció, com el Cas Brugal o el Cas Gürtel, i el malbaratament en infraestructures i esdeveniments, com l'Aeroport de Castelló o el Circuit Urbà de València de Fórmula 1. El 27 de gener també es varen produir manifestacions a València, Castelló de la Plana i Alacant en defensa l'educació pública i contra la política educativa del govern valencià, on es pogueren sentir proclames com "Més educació, Camps a la presó".

Des del 18 de gener, els estudiants de l'Institut Lluís Vives es van manifestar cada setmana a les portes del centre en protesta contra les retallades. A partir del 13 de febrer, però, les protestes passen a ser diàries.

Cervantes

CAMBIAR EL MUNDO,
AMIGO SANCHO,
QUE NO ES LOCURA
NI UTOPÍA, 
SINO JUSTICIA.



L'Equip Crònica

L'Equip Crònica o Cròniques de la realitat (oficialment i en castellà Equipo Crónica) va ser un grup de pintors espanyols actiu entre 1963 i 1981, data en què va morir Rafael Solbes. El van fundar Manolo Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo, si bé aquest últim es va deslligar aviat del grup.

Equip Crònica es va apartar de l'art informal per conrear una pintura figurativa dintre de la tendència del Pop art. Analitzava críticament la situació política d'Espanya i la història de l'art. Es va inspirar en obres clàssiques com el Guernica de Picasso o Las Meninas de Velázquez, entre d'altres.

L'Equip Crònica va produir pintures de gran format, juntament amb escultures i gravats seriats. Hi ha exemples rellevants d'aquest grup a l'IVAM de València i el Museu Reina Sofia de Madrid.


Diarios de la calle

La película me ha encantado, sobre todo, el valor que tiene la profesora para ayudar a mejorar la convivencia de su clase -al final lo consigue a pesar de ser una aprendiz-.
Al final del film vemos cómo todos forman una gran familia y quieren seguir siéndolo.
La principal enseñanza que saco al ver "Diarios de la calle" es que no importan las razas pues todos somos iguales y podemos llevarnos bien.


viernes, 13 de enero de 2017

Els aforismes de Voro

Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica. Es considera un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de frases i sentències cèlebres. L'aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d'un mode semblant (màxima concisió).

 Exemples:
  • Només en la derrota som invencibles. Walter Benjamin
  •  Com és que tenim tanta informació, però sabem tan poc? Noam Chomsky
  • Res no uneix tant com una bestiesa compartida. Joan Fuster
  • Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria. Joan Fuster
  • La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades. Joan Fuster
  • Endevinar els amics: aquest és el secret. Joan Fuster